jueves, 6 de junio de 2013

La història de la platja de Barcelona

No us penseu que els estius de la història contemplaven les multituds nedant plàcidament a la platja, gaudint de les comoditats de la vida fàcil contemporània a occident. En absolut. La platja de Barcelona ha estat, històricament, punt de trobada entre el mar i la ciutat, i lloc d'arribada i sortida del comerç, tan transcendental per a la història de Barcelona. Això d'estirar-se a la sorra a prendre el sol és un invent de fa quatre dies, i creieu-me, si us veiessin ara els vostres avantpassats, primer s'esgarrifarien de tanta ganduleria, i després plorarien d'enveja. Coses del progrés. No tot ha de ser tan dolent, no creieu?

V.



Hi ha evidències geològiques que fa uns quants milers d'anys la muntanya de Montjuïc era una illa. S'han trobat restes fòssils que constaten que la plana de Barcelona estava submergida sota el mar. El corrent marí de la costa barcelonina, de forma predominant, circula de nord-est a sud-oest. Per tant, els sediments que va anar arrossegant de la desembocadura del riu Besòs es van anar situant contra la roca de Montjuïc. Abans que els romans s'establissin sobre el Mons Tàber i fundessin la ciutat de Bàrcino, aquesta muntanya de Montjuïc era una península, connectada a la resta del continent per una fina línia de terra. Amb el passar dels segles, i les aportacions extres de terra que feien les rieres que baixaven de Collserola, es va anar conformant la línia litoral.

La platja de Barcelona, pròpiament dita, n'era també el port des del principi de l'activitat comercial. És cert que hi havia un altre port situat al sud de Montjuïc, en una petita badia que avui encara es pot intuir passada l'entrada al cementiri, a la Zona Franca. Fins i tot en aquell punt, fins al segle XIX, s'havien conservat les restes d'una torre de defensa, record d'aquell port primitiu. Però els vaixells normalment descarregaven les mercaderies directament a la platja, i per tant, la funció primordial d'aquest espai era la de rebre els productes i el peix que duien els pescadors fins a la costa.
La platja no estava protegida per la muralla, i tots els qui allà s'establien estaven a expenses dels atacs que poguessin venir per mar. Al segle IV, durant el reforçament que es va fer de la muralla fundacional romana, ja es va monumentalitzar la porta de mar, la Decumana. Per allà entraven les mercaderies més importants, i calia defensar bé aquell punt. També era una bona benvinguda pels vaixells que hi arribaven, que es trobaven amb una muralla forta amb torres de defensa ben definides.
Ens podem imaginar, d'aquella època, les barques de pescadors varades a la sorra, i les llevantades, que ara salven els nostres dics, que segurament feien arribar el mar fins a la mateixa muralla. Les termes romanes també s'aixecaven a la mateixa platja. Quan els viatgers arribaven, extenuats, d'un llarg viatge per mar, es podien refrescar en aquelles primeres termes. Va ser, doncs, el primer servei lúdic de la platja de Barcelona.

De fet, la mateixa platja barcelonina era molt apreciada durant l'època romana per les ostres que s'hi trobaven. Tan apreciades que s'han trobat restes de nombroses closques d'ostra en moltes de les excavacions de la Bàrcino romana.

Van passar els segles, i fins mil quatre-cents anys després no es va donar forma a l'espigó del port, que va anar creixent amb el passar de les dècades. Malgrat això, moltes de les mercaderies es seguien descarregant a la sorra de la platja. Per tant, la seva funció va seguir sent la comercial. Cal apuntar que en aquella època no hi havia el costum d'anar a la platja per banyar-se ni prendre el sol, ni molt menys. Aquest és un costum molt contemporani. Les platges, històricament, eren simplement el punt on es trobava el mar i la terra, i la ciutat vivia bàsicament d'esquenes al mar, excepte els barris de pescadors, que en vivien, bàsicament.

Amb les successives ampliacions de la muralla la platja de Barcelona queda com la franja de sorra que s'estén, de forma intermitent i interrompuda per l'espigó del port, pel litoral. La franja de platja més important, on es descarregaven les mercaderies, era la situada entre l'actual pla de Palau, anomenat aleshores puig de les Falsies, i la zona on ara hi ha el Parc de la Ciutadella, que aleshores era conegut com a arenal de Santa Clara.
I atenció a les mercaderies: De Sicília s'importava blat, cotó i corall. De Sardenya arribaven figues, formatges i peix salat. D'orient arribaven les apreciades espècies: pebre, gingebre, encens, canyella.
I què aportava Barcelona? Els vaixells sortien amb productes manufacturats pels especialistes que s'agrupaven en gremis. Així trobem teixits de llana, vidres, plom, estany, coure, i com a productes de la terra, arròs i vi.
La platja era punt de contacte entre aquestes mercaderies d'entrada i sortida.


Els nostres avantpassats no anaven a la platja a prendre el sol. Foto: w110.bcn.cat.


Avancem ara en el temps. L'espigó del port ha fet de barrera natural a la sorra que baixa empesa pel corrent predominant - recordem que ve del nord-est - i s'ha guanyat quasi un quilòmetre de terra al mar. Allà s'aixeca el barri de la Barceloneta.
Amb la Revolució Industrial la via del tren marca una distància entre la ciutat i la platja a la part nord, però es guanya amb l'enderrocament de la muralla a la zona del Passeig de Colom. Així, als volts de l'any 1881, la història explica que hi havia, a la platja, unes petites tavernes que eren conegudes com a "pudes", per la mala olor que devien fer, ja que no hi havia cap control ni depuració del clavegueram.
Amb la proliferació de les industries, la majoria del litoral de la plana de Barcelona s'omple de fàbriques que allunyen als ciutadans del mar. Durant dècades Barcelona viu d'esquena al mar. El Somorrostro esdevé la llar de milers de persones que han de malviure en barraques perquè no tenen enlloc més on anar.
Aquella platja que un dia va ser font de riquesa per a la ciutat, ara està bruta, abandonada, i és bandera de la pobresa més extrema.

Hauran de passar anys fins que la ciutat recupera el seu orgull mariner i les platges passen a ser patrimoni dels barcelonins. Els Jocs Olímpics del 92, vistós ara ja amb certa perspectiva històrica, marquen un abans i un després definitiu amb la relació de Barcelona amb les seves platges. Ara en podem gaudir. Ara hem recuperat allò que va fer de Bàrcino, Barchinona i Barcelona una potència mundial: el mar va donar vida a la ciutat durant dos mil anys.


Si voleu llegir la novel·la de misteri ambientada a Barcelona que està sent èxit de vendes, la trobareu a FNAC, Corte Inglés i llibreries. El primer capítol gratis a www.totselsnomsdebarcelona.com.

No hay comentarios:

Publicar un comentario