Si el Barça és més que un club, això vol dir que la seva història i la de Barcelona són paral·leles, i mereixen un apartat especial en el nostre relat. Hem trobat unes quantes curiositats més relacionades amb el Futbol Club Barcelona que compartim amb tots vosaltres...
V.
El jurament:
Els
jugadors nous que s’incorporaven en els primers anys de vida del Barça havien
de tenir una implicació especial i total amb els colors i l’escut. Tan és així
que havien de fer un jurament que deia, textualment: “Abans morir que caure
derrotats”. Una implicació tan diferent a la d’avui dia, on molts jugadors
arriben i marxen dels clubs seguint les ofertes econòmiques i sense arribar a
parlar, sovint, l’idioma del país.
La Bandera i l’escut:
Joan Gamper, a més de fundador del Barça i el principal promotor, va ser qui va donar la primera bandera. Li va costar cinc-centes pessetes i les ratlles blaugranes eren verticals. El 1924, quan el Barça va fer 25 anys, es va canviar per la bandera amb les ratlles horitzontals.
El primer escut es va crear inspirat en la ciutat que acollia al club de futbol. El disseny es va aprovar el 12 de desembre del 1899. L’escut era el mateix que el de la ciutat però envoltat amb el nom de “Foot-Ball Club Barcelona”, i el seu any de fundació, el 1899.
El 1910, 11 anys després de la fundació del Barça, es varia l’escut i es va eliminar l’emblema de la ciutat. Es va celebrar una mena de reunió-trobada per decidir quina forma hauria de tenir aquest escut. Expliquen les cròniques que aquesta discussió va ser ben encesa, amb múltiples idees i divergències. Diu la llegenda que davant de l’escalfament de la discussió, un dels membres que hi participaven va cridar “Això és una olla!!!”. Joan Gamper va sentir aquesta exclamació, que li va inspirar la forma d’una olla, precisament. Va fer el dibuix en forma d’olla i hi va incrustar l’escut anterior. Així va nàixer el disseny de l’escut actual.
Com en tota llegenda, sempre hi ha segones versions. Aquesta diu que els assistents a la reunió, majoritàriament estrangers, van aportar les seves idees. Es va adoptar l’escut Suís que va ser retocat en la part superior donant-li la forma de doble pic que te actualment, i es va arrodonir la forma en la part inferior.
Es va decidir catalanitzar aquest escut posant-hi la senyera, la creu de Sant Jordi, les inicials del club, els seus colors i una pilota, que identificava l’esport.
Aquest és l’escut que ha arribat fins als nostres dies, tot i que durant la dictadura es van eliminar els símbols catalans i enlloc de FCB, se li va dir CFB.
El 2002 es va fer un nou disseny, però sempre respectant la filosofia del disseny original de l’any 1910.
El màxim golejador del
barça:
Va
ser Joan Gamper, amb 9 gols que va aconseguir en tres ocasions: Francoespañol
0, Barça 13, a
la Copa Macaya del febrer del 1901. Un Tarragona 0, Barça 18, a la Copa Macaya del març
del 1901 i un Barça 13, Club X 0,
a la Copa Barcelona del febrer del 1903.
Escolà
també va fer 9 gols en un partir amistós el 1935: el resultat va ser Barça 11,
Unión Irún 1.
El derbi de la “calderilla”
Un
dels partits més famosos de tota la història del Barça va ser el derbi contra
l’Espanyol. Va ser el 23 de novembre del 1924, i es va jugar al recent estrenat
camp de Les Corts. Era la sisena jornada de campionat regional. L’esperat Derbi
va estar envoltat d’una gran expectació i carregat d’un ambient passional i
hostil, que va esclatar als sis minuts de joc després d’una dura entrada del
jugador de l’Espanyol Saprissa sobre el barcelonista Alcántara. Aquest va haver
d’abandonar el camp lesionat. A partir d’aquest moment va ser una constant
d’entrades, puntades de peu i agressions que es van traslladar de seguida des
del camp fins a la graderia. Els radicals de cada un dels equips van començar
també a repartir llenya.
El
moment més tens va arribar quan el mític jugador del Barça Samitier va
respondre amb una agressió a una empenta prèvia del jugador Caicedo, i
l’àrbitre, que es deia Pelayo Serrano, va expulsar al jugador blaugrana. Es va
formar una batussa entre els jugadors de tots dos equips, que van arribar a les
mans. Als pocs minuts, i calmats una mica els ànims, es va reprendre el partit,
però a la sortida d’un córner el públic va començar a llençar monedes i pedres
contra els jugadors i l’àrbitre. Va arribar la mitja part i seguia la pluja
d’objectes. L’àrbitre va decidir suspendre el partit.
Es va trigar setmanes a poder reprendre el partit, que finalment es va disputar a porta tancada, un fet inèdit fins aleshores. El partit es va jugar tres mesos després, el dia 15 de febrer del 1925. Samitier, el jugador expulsat, va poder jugar el partit ja que ja havia complert el mes de sanció que li havien imposat per la suposada agressió al contrari.
 |
| El Tango i el Barça, amants per sempre |
Carlos Gardel:
Carlos Gardel era amic íntim de Joan Gamper, i també era seguidor del barça.. Fins i tot va dedicar un tango al club. En la gira que va fer el Barça per Sud-amèrica, Gardel va fer d’amfitrió. Diuen les males llengües que Gardel coneixia tots els secrets de la nit de Buenos Aires, i que els jugadors se n’anaven a dormir ja de matinada, rendint molt poc al terreny de joc, i perdent la majoria dels partits.
Com a homenatge per aquesta simpatia de Carlos Gardel pel barça, cada cop que l’equip ha anat a jugar a Buenos Aires ha visitat el cementiri on està enterrat el rei del Tango, i se li ha deixat un ram de flors amb els colors del barça com a homenatge.
Si voleu descobrir el secret i el misteri que amaga Barcelona, llegiu la novel·la Tots els noms de Barcelona, la trobareu a l'FNAC, Corte Ingles, llibreries i també a www.totselsnomsdebarcelona.com on us podeu descarregar gratis el primer capítol.
Feu "m'agrada" al nostre facebook i ajudeu-nos a fer difusió de les curiositats històriques de Barcelona:
No hay comentarios:
Publicar un comentario