jueves, 30 de mayo de 2013

La primera ràdio - Ràdio Barcelona - EAJ1

Primer ens comunicàvem amb gestos, després, la paraula. L'home va evolucionar, i els senyals es van tornar complexos. Vam fer senyals de fum, sonors, amb bales de canó i després amb els codis de les banderes, entre vela i vela. Un dia algú va descobrir com emetre senyals elèctrics, i va arribar el telègraf. El telèfon. I per fi, la ràdio. Ara tot el que ens envolta és ràdio, en diferents longituds d'ona. El que no sap tothom és que la ràdio és molt més antiga del que pensem. Te tretze mil set-cents milions d'anys. La mateixa edat que l'univers, segons els últims càlculs científics. Perquè encara que sembli difícil de creure, les estrelles emeten ones de ràdio, que arriben fins a la Terra. Quan sentiu les interferències al cotxe, o mentre busqueu un dial que no s'acaba de sentir bé, penseu que part d'aquesta interferència arriba del centre de la galàxia...

V.


Ara ens comuniquem amb telèfon mòbil, “whats up”, internet, i per nosaltres és una normalitat quotidiana l’estar envoltats d’emissions radioelèctriques. Però la màgia de la ràdio no la coneixien, almenys de forma tangible, els barcelonins de fa només cent anys. De fet la primera emissora de ràdio de Catalunya, i per extensió, de l’estat espanyol no va emetre des de Barcelona, com tothom creu, sinó des del Prat del Llobregat. Va ser el 1911, i va ser una emissora de ràdio militar.

Expliquen les cròniques de l’època que uns quants anys després, a principis dels anys 20, els barcelonins més precursors i aquells qui tenien quartos a les butxaques anaven a les botigues d’elements elèctrics i compraven cables per fabricar antenes i els primers receptors per poder escoltar les emissores de ràdio estrangeres que ja emetien fora de les nostres fronteres.

No serà fins al 1924 que Barcelona acull la primera emissora de ràdio de la ciutat, anomenada Radio Barcelona, amb l’indicatiu de EAJ1. La inauguració es va fer el 14 de novembre del 1924 i els primers estudis estaven situats sota la cúpula de l’hotel Colom, a la plaça de Catalunya.

Com eren els estudis de ràdio en aquella època? Primer de tot, expliquem com acostumen a ser avui dia, amb una part dedicada al control tècnic, amb un tècnic que s’encarrega del control de micros i de la música o efectes sonors. En aquesta part tècnica s’acostuma a situar producció i la recepció de trucades telefòniques i comunicacions amb l’exterior. Un gran vidre separa aquesta part del locutori on es situen els presentadors, locutors i col·laboradors. El vidre s’anomena “peixera”, i la part del locutori està insonoritzada, amb una porta especial i les parets i terra d’un material que permet que el so es transmeti cap al micròfon de forma correcte.

L’any 1924, però, la primera ràdio no s’assemblava en res a com son avui dia. Hi havia una habitació gran coneguda com la “sala de màquines” on hi havia els aparells emissors. On es situaven els locutors era l’”auditori”, on hi havia, a més dels microfons, un piano i una zona bastant gran on es situaven els artistes per cantar, o els músics per tocar diferents instruments. El concepte de la ràdio del moment era molt diferent al d’ara: calia imitar, d’alguna manera, els espectacles. A terra hi havia una gran estora, i dibuixats a l’estora hi havia uns números. Allà era on s’havien de situar els diversos artistes que haurien de fer els espectacles sonors.


La primera veu de Ràdio Barcelona, la Maria Sabater


El 1926 els estudis es van traslladar al carrer Casp i ja en pocs anys sorgeixen altres idees per tirar endavant més emissores radiofòniques.
Radio Catalana comença a emetre també per aquella època, i el 1930 neix Radio Associació de Catalunya.
Però més enllà dels noms i les emissores, volem investigar una mica més com rebia la població aquella gran novetat que anava a revolucionar el món de les comunicacions.
Normalment la programació no era de 24 hores com ara, sinó que les emissores emetien unes poques hores al dia. La música en directe tocada al mateix estudi va omplir moltes de les primeres hores de radiodifussió. Hi havia moltes interferències i la recepció tenia molts punts d'ombra.
El primer informatiu s'anomena "La Palabra" i no apareixerà, a Ràdio Barcelona, fins al 1930. Malgrat això, el 1924 ja hi havia algun espai que repassava algunes informacions, però en un format més petit.

També va ser al principi de la dècada dels 30 quan comencen a sorgir emissores de ràdio locals en diverses poblacions. La ràdio es popularitza, i les escenes que es veien els primers anys, de desenes de persones al voltant d'un aparell escoltant els butlletins informatius, o el programa d'entreteniment, comencen a ser més difícils de veure.
Tenen molt èxit les obres de teatre, i després arribaran les novel·les radiades,

Els polítics i els governants se n'adonen del gran potencial del mitjà, i comencen a ser freqüents els discursos radiats. De fet, durant la Segona República cada cop la ràdio es polititza més i amb l'arribada de la Guerra Civil, l'aparell agafa ja una dimensió política cabdal.

Com en moltes altres coses, Barcelona demostra una vegada més que és pionera  L'antena de les primeres emissores de ràdio va culminar la muntanya del Tibidabo durant dècades, fins que la Torre de Collserola va substituir-la en la seva missió. Per tant, pels barcelonins de bona part del segle XX l'invent de la ràdio no solament va canviar les seves vides, sinó també el paisatge que veien cada dia al mirar cap a la muntanya més alta de la ciutat.


Sense aquell primer invent no existirien molts d'altres que van venir després i que marquen el nostre dia a dia. Així que quan passem per la plaça Catalunya i mirem Passeig de Gràcia amunt cap al Tibidabo, pensem que aquella vertical va ser la primera escollida per fer realitat la màgia de la radiodifussió a la nostra ciutat, i també al nostre país: de la cúpula de l'hotel Colom, directe fins al cim del Tibidabo, i d'allà, creuant el cel de la ciutat, fins a tots els aparells receptors... 


Descobriu el misteri de Barcelona a www.totselsnomsdebarcelona.com

Si us agrada el que expliquem, feu "m'agrada" a la nostra pàgina de facebook:


Escolteu al David Izquierdo explicant aquesta curiositat històrica a la ràdio, en el següent enllaç, a partir del minut 11: La Ciutat, Onda Cero Catalunya.

No hay comentarios:

Publicar un comentario