La llegenda de Sant Jordi

Ens agrada explicar llegendes de Barcelona i la seva història, però quan la llegenda s’ho val, també fem una excepció i recorrem uns quants quilòmetres per anar a trobar l’origen de tot plegat.

V

Sant Jordi: Podria haver estat un personatge històric que va viure a l’actual Palestina i Turquia cap a l’any 300. Algunes fonts històriques diuen que va ser un militar romà convertit al cristianisme i que va morir martiritzat precisament per professar aquesta fe.

L’home no sols és venerat per la cultura cristiana, sinó que també ho és per la musulmana, a qui anomenen el “cavaller verd”. De fet, el Sant Jordi llegendari hauria viscut, segons cada història, en diferents èpoques. El Jordi que ha arribat fins als nostres dies en forma de llegenda és el que te aspecte medieval, de cavaller, vestit com si fos un soldat cristià de l’època de les creuades.

La seva relació amb Barcelona: L’any 985 Barchinona és atacada pels musulmans, comandats per Almansor. Aquest assetja la ciutat durant els primers dies de juliol. La primera de les llegendes que relacionen el cavaller amb la ciutat explica que l’home va ajudar al comte Borrell II a aturar als sarrains, i ja al segle XV apareix a les cròniques històriques la veneració dels ciutadans de la ciutat per Sant Jordi.

Sant Jordi i el Drac: Però més enllà de la realitat històrica, tots coneixem a Sant Jordi per la llegenda del Drac. Explica que un malefic drac es volia menjar a una preciosa donzella – que resulta que a més és princesa -. Malgrat que alguns situen l’escenari de la llegenda al Pròxim Orient, d’altres la situen al Montblanc medieval.

Els voltants d’aquesta vil·la eren assolats per un drac terrible que es dedicava a cremar les collites amb el seu alè de foc, i que devorava a tots els viletans que li intentaven plantar cara. Els habitants de Montblanc veien com el seu poble podia acabar totalment arrasats, i van intentar fer un pacte amb el drac: cada dia li oferirien a un dels habitants perquè el mengés, amb el compromís que no destruís més camps ni que s’alimentès d’altres persones de forma indiscriminada.

I dit i fet. Els montblanquins anaven agafant cada dia a un pobre desgraciat i li oferien al drac perquè el mengés. La fórmula per escollir a la víctima era mitjançant un sorteig.

I així van passar els anys, i el drac que rondava els voltants de Montlanc va deixar de molestar als habitants del poble – amb l’excepció del pobre que havia de ser cruspit, és clar -.

Un dia, però, la sort es va posar en contra de la princesa més bella de tota la vil·la. Havia de ser devorada.

Però no! És clar que no! Una noia bonica, i a més donzella – verge, en altres paraules – no podia ser aliment del malèvol drac, només faltaria.

Uns quants ciutadans valerosos i també una mica inconscients es van oferir per ser menjats en el lloc de la bonica princesa. Però el rei, un home íntegre, es va oposar a aquell gest i va dir que no hi podien haver distincions.

La noia estava condemnada.

La llegenda de Sant Jordi la coneixem ja de petits

Així que tremolosa i espantada va sortir de les muralles de Montblanc per buscar al drac. I en aquell moment, per la gràcia de Déu, va aparèixer per allà el noble cavaller Sant Jordi. L’home, al veure la bellesa de la noia, no es va poder resistir i va prometre-li que derrotaria al drac per salvar-li la vida. No sabem què hagués passat si la noia no hagués estat bella i verge. Possiblement el drac encara es passejaria per la Conca de Barberà.

Sigui com sigui, el drac va aparèixer per reclamar el seu àpati diari, i es va trobar amb la ferotge resistència del cavaller Sant Jordi, que després d’una cruenta batalla va aconseguir ferir de mort al drac. De la sang que va brollar del cos de la bèstia en va crèixer una rosa, que el cavaller va collir i va regalar a la Princesa.

El rei va voler que la seva filla i el noble cavaller fossin marit i muller, però Sant Jordi s’hi va oposar dient que no la mereixia.

Explica la llegenda que va marxar tan misteriosament com havia arribat, lliurant a Montblanc i al món sencer de l’amenaça del terrible drac.

Aquest és l’origen de la tradició de regalar una rosa a les noies el dia de Sant Jordi. La de regalar un llibre als nois prové de la celebració de l’aniversari de la mort de Shakespeare, Cervantes – que mor un 22 d’abril -, i Josep Pla.

Regala Tots els noms de Barcelona aquest Sant Jordi. Descobreix el secret que amaga la ciutat amb aquesta novel·la de misteri.

Pordràs trobar la novel·la dedicada per l’autor a l’estand número 1, al principi de la Rambla, a Canaletes. A partir de les 10:30 del matí i durant tot el dia!

Emporta't el teu exemplar de Tots els noms de Barcelona signat i dedicat!!!

Descarrega el primer capítol gratis a www.totselsnomsdebarcelona.com

Feu "m'agrada" al nostre facebook: www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona