La dolça llegenda de Sant Medir

Temps amargs, històries dolces. N'hi ha poques, però gratant bé el vell llibre de llegendes oblidades, n'he trobat una que ens pot ajudar a suportar millor els temps difícils que vivim. Una curiositat, abans d'explicar-vos la història: quan encara el sucre no havia arribat a Europa, per fer els plats més dolços, hi posàvem mel. Tot i que aleshores no existien encara els caramels...

V.

El dia 3 de març els carrers del barri de Gràcia s’omplen de caramels. Cavalls i carrosses recorren tota la vil·la, i les colles i comparses no perden un segon en saludar als habitants i regalar-los tones de dolços.

Per saber els orígens d’aquesta tradició ens hem de remuntar fins a l’any 303. La calçada romana que connectava Bàrcino amb Castrum Octavianum (Sant Cugat del Vallès) passava pel bell mig de la serra de Collserola, en un traçat que avui encara es pot recorre. Al segle IV, com ja hem explicat alguna altra vegada, els cristians eren perseguits a tot l’Imperi Romà, sota el govern de l’emperador Dioclecià. El bisbe de Bàrcino, Sever, era una d’aquestes víctimes, i davant del perill de ser detingut, va haver de fugir de la ciutat romana.

Perseguit pels soldats romans, Sever va enfilar cap a la muntanya, creuant molt a prop del Tibidabo, pel coll de l’erola, i va baixar per l’altra banda de la serra, en direcció a la plana del Vallès per la vall de Gausac, a la part obaga de la serra de Collserola. Al fons de la vall el bisbe Sever es va trobar amb un pagès que estava plantant faves en un camp proper al camí. El pagès li va preguntar de qui fugia, i Sever es va sincerar, explicant-li la veritat i trobant consol en la confidència. Sever, agraït per la bondat del pagès, va seguir la seva fugida. Quan el bisbe va desaparèixer camí enllà, les faves del camp van començar a créixer de forma extraordinària. Era un veritable miracle com a recompensa per la bona fe del pagès.-

Una estona després, baixant pel mateix camí en direcció a Castrum Octavianum (la Sant Cugat romana) van passar els soldats que seguien el rastre del bisbe Sever. Quan van veure al pagès, el comandant de la tropa li va preguntar si havia vist al fugitiu.

El pagès, sincer i noble, va dir que sí, i que havia marxat camí enllà. Els soldats, sorpresos per aquella confessió tan espontània, de seguida van dubtar i van sospitar que l’home els estava amagant informació. Van detenir al pobre pagès, i el van posar sota custodia.

Van passar les hores, i els soldats romans van acabar detenint al bisbe Sever. La seva condemna per seguir la fe cristiana era la mort. I el pobre pagès, de nom Medir, també va morir degollat al costat del bisbe.

La llegenda, però, no va morir pas. I va passar de pares a fills, i d’avis a nets, i uns quants segles després, als voltants del camp de faves es va aixecar una ermita, la de Sant Medir. Just davant hi ha el que s’anomena “camp del miracle”, on hi van créixer les faves miraculoses.

Però aquesta història no respon al per què de la dolça tradició de repartir caramels pel barri de Gràcia el dia de Sant Medir. Per saber el final de la llegenda hem de fer un gran salt en el temps, i situar-nos l’any 1830. I el personatge protagonista ja no és un pagès del segle IV, ni Sant Sever, torturat pels romans. Sinó un forner que vivia a la vil·la de Gràcia. El forner va demanar a Sant Medir un miracle relacionat amb la salut. I sembla que va funcionar. Agraït per la curació, el forner va repartir dolços entre els seus veïns per celebrar la festivitat del sant, una acció que va agradar molt als habitants de Gràcia. Tant, que alguns van començar a imitar-lo i la tradició ha sobreviscut al temps i ha arribat fins als nostres dies. Cada tres de març, tones de caramels són repartits per Gràcia en una romeria que acaba precisament a l’ermita de Sant Medir, a la vall de Gausac, a Collserola, davant del “camp del miracle”.

L'ermita, al segle XIX. Noteu la manca d'arbres a la serra de Collserola. Font: todocoleccion

La vall de Gausac també es coneix ara com a vall de Sant Medir, i de fet, l’ermita està a mig camí entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès. S’hi pot arribar caminant fent un passeig que a més de recordar la llegenda de Sant Medir també ens servirà per refer, a peu, el traçat original de la calçada romana que connectava Bàrcino i Castrum Octavianum.

I si volem viure la llegenda amb tot el seu esplendor, cada tres de març ja sabem que podem menjar caramels si anem a passejar pels principals carrers del barri de Gràcia.

L'ermita de Sant Medir, avui

A la novel·la de misteri Tots els noms de Barcelona el lector es sentirà transportat, també, a la Bàrcino romana, amb tot el seu encant històric. Un thriller que descobreix al lector les llegendes més secretes de la ciutat, i que no el deixarà indiferent. Podreu trobar tota la informació i descarregar-vos el primer capítol de forma gratuïta a www.totselsnomsdebarcelona.com

I si us agraden les històries que expliquem, feu "m'agrada" al facebook, així ens ajudeu a fer-ne difusió.

www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona

Si voleu sentir al David Izquierdo explicant aquesta llegenda a la ràdio, aquí us deixem l'enllaç:

A partir del minut 11

http://www.ondacero.es/audios-online/emisoras/catalunya/la-ciutat/ciutat-06032013-1300_2013030600112.html