A mitjans del segle XV la petita illa de Maians queda unida a terra ferma per la construcció de l'espigó del port de Barcelona. Fins aleshores, la ciutat no havia tingut un port que permetés als vaixells abrigar-se els dies de llevantada, i aquella construcció va canviar, per bé, l'economia de la ciutat.
Diuen alguns - somniadors, potser -, que als voltants del 1470, un nen caminava cada dia, al matí, des de la ciutat fins a l'extrem de l'escullera. Que es quedava contemplant el mar, en silenci, amarat del seu salnitre. Un dia, expliquen, aquell nen es va embarcar en un vaixell mercant i va marxar lluny i per sempre. Tan lluny com mai ningú havia arribar fins aleshores.
Diuen que aquest nen és ara una estàtua que s'està mirant al mar, igual que fa cinc segles. I assenyala les onades, i l'horitzó interminable. Diuen que quan els coloms es posen sobre el seu dit, l'estàtua somriu. I els convida a volar. Cap a l'est, o cap a l'oest, tan se val. La terra és rodona, i vagis cap a on vagis, sempre tornaràs a casa.
V.
Durant l'exposició
universal del 1888 es va inaugurar, davant del moll del port de Barcelona, un
imponent monument dedicat al descobridor d'Amèrica, Cristòfor Colom. El
monument s'alçava a la plaça de la Pau, que després va prendre el nom ampliat
de plaça del Portal de la Pau. Amb les muralles a terra i un cop havia
desaparegut el baluard del Rei, darrera fortalesa militar davant del port, el
monument a Colom va ser absorbit de seguida al paisatge urbà i els barcelonins
se'l van fer seu. Hi ha una curiositat, però, coneguda per molts: l'estàtua de l'almirall
no assenyala, amb el seu dit, cap a Amèrica, sinó en direcció contrària, cap a
l'est.
Però més enllà del
debat del per què el dit assenyala en direcció contrària, la figura del
descobridor genera uns quants enigmes i està envoltada d'un gran misteri. El
seu origen no està clar, i ell mateix es va encarregar, en vida, de mantenir
tots els interrogants oberts. Cal preguntar-se el per què. I sobre tot, si
tenia alguna cosa de la que amagar-se.
La teoria de Gènova: La creença més estesa, recolzada i fonamentada sobre
tot pel govern italià, és que Cristòfor Colom era genovès. Aquesta afirmació es
basa en un document on apareix un ciutadà anomenat Cristòforo Colombo que va
viure, aproximadament, en la mateixa època que Colom. El ciutadà Colombo
provenia d'una família de classe humil de la ciutat, dedicada al comerç de la
llana. En els arxius apareix un tal Cristòforo Colombo que amb vint anys d'edat
marxa de Gènova cap a Portugal per dedicar-se a l'ofici de mariner. Aquest
document és molt singular ja que és l'única referència a un "Colombo"
en els anys precedents a la seva proposta d'arribar a les índies navegant cap a l'oest.
El problema de la
teoria genovesa és que aquest tal Cristòrofo Colombo, fill d'un tractant de
llana, s'hauria incorporat al mar a una edat molt avançada tenint en compte els
estàndards de l'època. Colom, ja de vell, havia afirmat que "he estat
navegant des que era un nen", unes paraules que contradiuen la teoria
genovesa.
Colom era un home
eminentment intel·lectual. Sabem, pels seus escrits, que parlava castellà, portuguès i llatí, i tenia
coneixements amplis d'astronomia i geografia. Si era fill d'una família humil,
costa de creure que hagués pogut estudiar, a finals del segle XV, totes
aquestes disciplines.
Però si Colom no era
genovès, d'on provenia? I per què ho va voler amagar durant tota la seva vida?
 |
| La mirada inquietant de l'almirall. Per què va amagar el seu orígen? |
Barcelona era, al
segle XV, un dels ports i una de les ciutats més importats de la Mediterrània. Feia
poc que s'havia construït l'espigó del nou port i el comerç amb les terres
conegudes era ric i abundant. Pàtria de mariners, les famílies benestants
vivien del comerç i hi havia una ferma regulació dels afers marítims. El regne
de la Corona d'Aragó s'havia unit a la corona de Castella amb el matrimoni dels
Reis Catòlics, però més enllà d'aquesta unió, la potència marítima residia en aigües
mediterrànies, no pas atlàntiques.
A Barcelona el
cognom Colom el trobem en diverses referències. I una d'aquesta referències ens
porta a una família de comerciants i navegants de cognom Colom. Un dels membres
d'aquesta família havia arribat fins i tot a almirall en dècades passades. Hi
ha qui pensa que Cristòfor Colom era fill d'aquesta família de comerciants.
Aleshores, si fou
així, per què no ho va dir obertament? Per què va callar i es va endur el
secret a la tomba? Per què no apareix a cap registre?
L'explicació que
donen alguns historiadors defensors de la teoria que Colom era barceloní és que
Colom no era fill legítim de la família. Els fills il·legítims no eren
registrats, ja que no tenien dret a cap herència. Això explicaria el motiu de
que s'enrolés de molt jove en alguna tripulació i anés a navegar per la
Mediterrània, adquirint tots els coneixements en navegació que li valdrien tant
en el seu viatge a Amèrica. I davant dels monarques a qui els havia de vendre el gran viatge, un fill il·legítim i desheretat no tenia cap credibilitat. Per això, potser, va haver d'amagar el seu passat.
Una segona possible
explicació, i molt més llaminera que l'anterior, és que Colom hagués participat
durant la seva joventut en atacs corsaris contra vaixells del rei Joan II, pare
de Ferran el Catòlic. A finals del segle XV es van esdevenir enfrontaments
entre partidaris i detractors del rei Joan II - a tots els efectes va ser una guerra civil, però seria llarg explicar-la -, i sembla que la família Colom es
va posar de part dels contraris al rei. Quan Colom demana diners per emprendre
el seu viatge a les Índies als Reis Catòlics, no pot explicar el seu origen rebel, i per això
amaga la seva procedència.
 |
| Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona |
Quan torna del seu
primer viatge, curiosament, els Reis Catòlics el reben a Barcelona -
concretament al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a Badalona -, i és
en aquest indret on Colom els informa del seu gran i transcendental
descobriment. Va tornar el mariner a casa, després del seu gran viatge?
I com a última dada
que convida a la reflexió ens trobem, cara a cara, amb l'inquietant misteri que
envolta la precisió del rumb que va prendre durant el seu primer viatge. Una
llegenda que diu que Cristòfor Colom sabia de l'existència del nou món, i com
arribar-hi. Perquè havia estat un home de mar, sigui corsari o mercader, però un home
de coberta, en definitiva, des de la seva infància. Que coneixia les llegendes i històries
marineres. Unes històries que parlaven d'unes terres a ponent riques i
desconegudes, llunyanes però abastables. Llegendes que explicaven que després
de forts temporals arribaven a les platges de les illes de Cap Verd, situades enfront
de la costa africana, troncs d'arbres impossibles i desconeguts arrossegats per
les onades. I també havia arribat a la costa, portat pels corrents marins de tempestes llunyanes, algun cadàver de rostre estrany, fosc, tan
diferent de tots els humans coneguts fins aleshores.
El Cristoforo Colombo de Gènova, aquell qui va créixer com a comerciant de llanes no podia haver adquirit tots aquells coneixements mariners si s'havia enrolat amb més de vint anys d'edat. A més, anàlisi forenses fets a les restes òssies del germà de Colom descarten que hagués mort a l'edat en que ho va fer el suposat germà genovès de l'almirall. La família del navegant, doncs, ha de ser una diferent de la que defensa la tesi italiana, que per altra banda, com hem dit abans, està bàsicament sostinguda pel govern del país.
 |
| Les tres naus van seguir el paral·lel 28 fins arribar a terra ferma. Com sabia el rumb exacte? |
El Cristoforo Colombo de Gènova, aquell qui va créixer com a comerciant de llanes no podia haver adquirit tots aquells coneixements mariners si s'havia enrolat amb més de vint anys d'edat. A més, anàlisi forenses fets a les restes òssies del germà de Colom descarten que hagués mort a l'edat en que ho va fer el suposat germà genovès de l'almirall. La família del navegant, doncs, ha de ser una diferent de la que defensa la tesi italiana, que per altra banda, com hem dit abans, està bàsicament sostinguda pel govern del país.
El monument del 1888
que s'alça al port de Barcelona és un homenatge també a la catalanitat de
Colom. A la seva base hi ha representades les figures catalanes que van ser
transcendentals durant el descobriment. Potser l'almirall sí que havia observat
el mar, de nen, des de l'espigó del port de Barcelona, preguntant on era el seu
final. I aleshores, si això és cert, el dit de l'estàtua ja fa bé d'assenyalar
cap a l'est, cap a la Mediterrània. Aquest era el mar que ell contemplava des
de casa durant la seva infància. És en el nostre mar on havia projectat el seu
somni. Creuar l'oceà incògnit fins a resoldre els seus misteris.
Qui va posar
l'estàtua a lloc, si és així, ens va deixar una bona pista per a la posteritat.
A la novel·la Tots els noms de Barcelona un misteri
amagat durant segles està a punt de sortir a la llum pública. Una llegenda
prohibida que algú no vol que se sàpiga. Descobriu el misteri i descarregueu el
primer capítol gratis a www.totselsnomsdebarcelona.com
I si us agrada el que us expliquem en aquest bloc de
curiositats històriques, no dubteu en fer "m'agrada" a la nostra pàgina
del facebook i així ajudar-nos a fer-ne
difussió:
