La terrible història de la plaça de Sant Felip Neri

En el silenci de la nit, si pareu bé l'orella, sentireu el bategar dels records en cada pedra esbotzada per les bombes. La plaça de Sant Felip Neri és el testimoni més amarg del que som capaços de fer els homes. És un espai que convida a la quietud, i al respecte. Hi ha massa fantasmes com perquè ens atrevim a res més.

V.

Pocs racons de Barcelona són tan misteriosos, i terribles a la vegada, com la plaça de Sant Felip Neri. Situada just al costat de la Catedral, al que havia estat el barri del Call, aquesta petita plaça és un dels indrets més apassionants de la ciutat.

Per arribar a la plaça ens ho hem de guanyar. Hem de saber el camí, i després de girar i capgirar carrers i carrerons, l'espai se'ns presenta amable, silenciós, tranquil. Amb una petita font al centre, l'església barroca de Sant Felip Neri presidint el pati, i cases renaixentistes tancant tot el cercle, la plaça és avui amagatall d'amants i de poetes, amb el permís d'algun vagabund. 

La plaça, per molt tranquil·la que ens pugui semblar, s'obre just on hi havia el cementiri jueu de Montjuïc del Bisbe. Sobre les tombes i els esquelets dels jueus morts és on ara s'alça la font. Hem de tenir en compte que abans, als morts distingits se'ls enterrava a prop de les esglésies o sinagogues. Eren els morts enterrats a intramurs. Molt diferents de les classes populars, que eren sovint enterrades en fosses comunes o a extramurs de la ciutat, des d'època romana.

L'església data de l'any 1721, d'estil barroc. Les cases que l'envolten són posteriors, i en realitat, no havien d'aixecar-se en aquest indret.

És el matí del 30 de gener del 1938. Són les nou tocades. Sonen les sirenes que avisen de la proximitat d'avions de guerra. Volen directes cap a la ciutat de Barcelona, submergida en la Guerra Civil Espanyola. Un grup de quaranta persones escolta l'alerta i es refugien als soterranis d'un dels edificis de la plaça. I un dels avions llença la bomba, que cau, de ple, sobre la petita placeta, sobre les tombes dels jueus morts durant els segles passats. La deflagració és brutal, contundent. La majoria de cases de la plaça s'ensorren, i la façana de l'església rep directament l'impacte de la metralla. De les persones que s'havien refugiat als soterranis de Sant Felip Neri en moren 42. Una vintena d'elles, són nens. El desastre és absolut. Tota la plaça queda destruïda, i només queda en peu la façana de l'església.

Quan acaba la guerra, a principis de la dècada dels anys 50, les autoritats decideixen reconstruir l'espai. La vergonya de la mort, però, no quedaria esborrada. Es tornen a aixecar les cases que envoltaven la plaça. Les que no poden ser totalment reconstruïdes seran objecte d'una curiosa transposició urbanística: edificis renaixentistes que han estat enderrocats en altres punts de la ciutat - Via Laietana, o la plaça de la Catedral -, seran aixecats novament, pedra a pedra, en aquest espai devastat. Per això a la plaça hi ha els edificis originals - però transportats - del que havien estat els gremis medievals dels Calderers i els Sabaters.

Però potser el que més esgarrifa d'aquesta història de mort i destrucció és que avui, sí, 75 anys després d'aquell horror, encara es poden veure els impactes de la metralla de les bombes que van esclatar a la plaça aquell gener del 38. Tota la façana de l'església romànica de Sant Felip Neri està marcada, travessada per ferides a la pedra, a la roca. Són les marques de la metralla de la bomba assassina que va matar una vintena de nens, i en total, quaranta-dues persones.

La façana de l'església, marcada per la metralla de la bomba

Si sou dels qui us agrada passejar i descobrir racons amb història, us recomanem que aneu a fer silenci per la memòria d'aquells barcelonins innocents. Descobrireu, realment, les ferides de la guerra a la pedra perenne, i també trobareu en el petit racó de la plaça de Sant Felip Neri un dels exemples més impactants de la màgia de Barcelona. Un indret on la història ha estat implacable. Formava part ja de la Bàrcino romana, de la musulmana, de la medieval, i ara, també, forma part de la nostra història recent.

La font és posterior al bombardeig, contemporània, doncs. Però està situada amb encant. És potser el millor homenatge a tots els fantasmes que hi habiten. Amb el silenci dels carrerons de la Barcelona antiga, i el rajolí d'aigua dansant entre els espectres, descobrireu una veritable joia. Quedeu-vos una estona quiets, de peu, i no oblidareu el que us farà descobrir aquesta petita plaça, molt a prop del bullici de la ciutat més turística, però amagada, a la vegada, dels forasters.

Tots els noms de Barcelona us descobrirà també aquests racons impossibles. Viureu l'essència de la història de la ciutat no solament en les cròniques i les batalles sinó en el tacte de les pedres, en les olors i les sensacions.

www.totselsnomsdebarcelona.com

Pels amants del misteri. Pels qui senten el bateg de la història. Pels qui un secret és, per necessitat, un misteri que s'ha de resoldre.

Si us agraden les històries que expliquem, feu "m'agrada" al nostre facebook:

www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona

Ens podeu seguir al twitter: @nomsbarcelona

I si voleu escoltar al David Izquierdo, periodista i escriptor autor de Tots els noms de Barcelona, explicant aquesta història, aquí teniu l'enllaç:

A partir del minut 12

http://www.ondacero.es/audios-online/emisoras/catalunya/la-ciutat/ciutat-06022013-1300_2013020600102.html