V.
Mentre
caminem per Barcelona, i anem a treballar, a estudiar, o a fer les nostres
activitats, sovint no pensem que sota els nostres peus, i no a massa profunditat,
s'obre un món increïble de túnels i secrets. Llegendes i misteris que s'amaguen
el subsòl de la gran ciutat de Barcelona. I un d'aquests misteris el conformen
les estacions fantasma del metro. Estacions que un dia, fa ja dècades, van
rebre a milers de viatgers cada dia i que en un moment donat van ser tapiades i
abandonades. I encara estan allà, sota terra, a la foscor més absoluta,
conservant les andanes, els passadissos i fins i tot alguns cartells del moment i que són ara solament el record d'un altre temps.
Any
1924. S'inaugura el primer tram del que aleshores es va anomenar "Gran
Metropolitano de Barcelona" entre les estacions de Plaça Catalunya i
Lesseps. Allò va ser l'embrió del que després seria la Línia 3. Dos anys
després, el 1926, s'inaugura el segon tram, el que s'anomenava "Metro
Transversal", entre la Bordeta i Plaça Catalunya, el que després seria la
Línia 1.
En els
anys posteriors es van anar ampliant les línies i les parades, i el que en un
principi havia estat un disseny funcional per a una època concreta, amb el pas
del temps es va veure que tenia algunes mancances, i per tant, es van anar fent
rectificacions.
Algunes
estacions es van tancar, i van quedar tapiades, sota terra.
Si
sortim de la plaça Urquinaona, amb la Línia 4, en direcció a la Barceloneta, de
seguida trobarem la primera de les estacions fantasma: la de Banc. Es troba entre Urquinaona i Jaume
I, al subsòl de la Via Laietana. Data del 1911 i va ser construïda quan es va
fer el túnel que passa per sota d'aquest carrer. Com és anterior a la
inauguració del primer tram de metro, no va ser funcional i quan els primers
trens van començar a circular, es va pensar fer un ramal entre Urquinaona i
Banc per donar-li un us. Finalment, quan es va construir la línia entre
Urquinaona i Barceloneta es va desestimar i l'estació no va rebre mai als
viatgers.
Però
explica la llegenda que aquesta estació no va ser construïda perquè els trens
s'aturessin de dia, sinó que ho feien de nit, quan la ciutat dormia. Diu el
mite que l'estació era utilitzada per treure les saques amb diners del Banc
d'Espanya i així transportar-les sense que ningú ho pogués veure, i per tant,
evitant així el perill de que algun lladre les pogués robar.
Avui
dia es poden entreveure - o millor dit, intuir - les andanes d'aquesta estació
abandonada des de les finestres del metro, en direcció a Jaume I, per tant, de
baixada des d'Urquinaona.
 |
| L'estació de Correus, abans i ara. Foto: fotolog |
Hi ha
fotografies de l'aspecte fantasmagòric del que en queda d'aquella estació de
Correus, tancada ja fa més de 40 anys i que encara conserva els rètols i les
restes d'alguna tanca publicitària.
I si
volem jugar a imaginar, hem de parlar de l'estació de Ferran. Sota la Rambla, entre La Boqueria i el carrer Ferran hi ha
aquesta estació, sota terra, tapiada per sempre i sense possibilitat
d'accedir-hi. Però els documents diuen que hi és, i que encara es conserven les
restes dels passadissos i accessos. Va ser inaugurada en els anys de postguerra,
l'any 1946, i l'entrada principal es trobava a la cantonada de la Rambla amb el
carrer de Ferran. Va ser tancada definitivament l'any 1968 perquè es trobava
massa pròxima a la de Liceu, només uns 200 metres, i les andanes van ser
desmantellades a l'ampliar el túnel per a permetre que el metro pogués circular
en totes dues direccions. Si mirem per la finestra del tren i tenim una mica de
sort, encara es poden veure dues porxades que pertanyien a les andanes
d'aquesta estació tapiada i tancada per sempre.
 |
| L'entrada de l'estació fantasma de Gaudí. Foto: estacionsfantasmabcn.wordpress,com |
Per
acabar, ens traslladem des del centre de Barcelona fins a la Sagrada Família. A
l'Avinguda Gaudí. Allà es troba,
sota terra, la que havia de ser una de les parades de la línia 2 que finalment,
precisament pels retards fa anys en la construcció d'aquesta línia, mai va
entrar en funcionament. Però els operaris la van deixar llesta: amb les rajoles
instal·lades a les parets dels passadissos, amb les andanes llestes i a
l'alçada correcte, i les escales d'accés ben llustroses. Es va construir el
1968 i es va quedar com un projecte. I precisament l'encant que té és que no va
ser mai desmantellada, sinó que està tal qual la van deixar, esperant, potser,
a que algun polític municipal decideix donar-li algun us.
De fet,
fa alguns anys, algunes empreses van decidir aprofitar les andanes abandonades
per posar-hi publicitat. És per això que si ens fixem bé, i mirem per les
finestres del metro, entre les estacions de Sagrada Família i Sant Pau, veurem
les andanes i de tant en tant, immensos cartells publicitaris il·luminats enmig
del túnel.
Els
passadissos encara conserven la decoració pròpia dels anys 70, i fins i tot al
vestíbul principal d'entrada hi ha la seu de l'associació de treballadors
jubilats de TMB. Més enllà, però, les instal·lacions estan abandonades, fosques i silencioses. Les fotografies que hi ha d'alguns
"expedicionaris" que s'han aventurat a baixar-hi demostren l'aspecte
fantasmagòric d'aquesta estació abandonada.
El subsòl de Barcelona està ple
de llegendes. L'argument del thriller Tots els noms de Barcelona està
ambientat, en part, a les catacumbes de la ciutat, on s'amaga un secret
prohibit durant segles. Descobriu el secret a www.totselsnomsdebarcelona.com
I si us agrada el que expliquem, feu "m'agrada" al nostre facebook:
No hay comentarios:
Publicar un comentario