sábado, 23 de junio de 2012

FOC I PASSIÓ

Era el solstici d'estiu. La primera vegada que els meus llavis es van deixar mossegar, tímidament primer, de seguida amb desig adolescent, va ser en una platja de pedres rodones a la badia de Nàpols. El Vesubi, traïdor, ens mirava en silenci. Tu tremolaves, seguint la meva espinada amb els dits, girant al coll, i baixant de sobte. Després vas intentar dibuixar alguna cosa a l'esquena que jo no vaig entendre. No vaig voler preguntar. Si ho feia, parlaries. I si parlaves, deixaries de besar-me, i jo no volia deixar de sentir la teva llengua a la pell nua. La devies sentir freda, perquè jo tenia por, perquè ahir encara era tot just una nena que tu estaves fent morir per sempre. Quan em vas donar la volta i et vaig veure els ulls, les estrelles van esclatar totes alhora, i per primera vegada vaig entendre que volia estimar-te per sempre.
Vas morir l'any següent d'una infecció qualsevol.
Segurament dels teus ossos no en queda ja res. Potser ets la pols de la sorra d'una platja volcànica. Et deies Aulo. Ara els nens riurien del teu nom a l'escola. Aleshores els esclaus et servien i et deien Senyor.
Miro les fogueres de Sant Joan i recordo el foc d'aleshores. El que cremava fora, i el que em va cremar tota per dins.

V.

La novel·la ja està a la venda a Amazon.com i a partir de dilluns 25/6/2012 a les principals llibreries!!!! Trobareu els punts de venda a http://www.totselsnomsdebarcelona.com/

sábado, 16 de junio de 2012

Roma Victor

Avui he tornat a passar per davant de la Catedral de Barcelona. A la plaça Nova, just on comença el carrer del Bisbe, és on s'aixecava la porta Praetòria de la Bàrcino romana. D'allà sortia la calçada que comunicava la ciutat amb Castrum Octavianum, i als marges del camí s'enterraven els morts, i s'executaven als lladres i als assassins.
Un parell de pals de fusta es devien alçar permanentment davant de la porta de la muralla. Allà es lligaven els patíbuls - les estaques horitzontals - on el botxí clavava els canells dels ajusticiats a la creu. Els crucificats trigaven unes quantes hores a morir, dessagnats i asfixiats pel seu propi pes. Els pals verticals estaven esquitxats de marques terribles de sang i estelles.
Mentre caminava esquivant turistes eixerits, carteristes atents i ciclistes inconscients, he pensat en les ànimes de tots els qui van morir clavats davant de la porta de la muralla. Dos mil anys enrere, però allà mateix, a l'actual plaça Nova. I aleshores algú m'ha bufat al clatell, i quan he girat el cap per veure quin amic m'estava intentant espantar, no he trobat ningú darrera meu. M'he aturat i he mirat les pedres de la muralla, negres i saberudes. Qui ha estat? les he preguntat.
Shhhh... m'han dit.
Quan plou em fan mal els ossos, i tot i tenir vint-i-quatre anys i ser una noia bonica i espavilada, encara em sorprenc agafant aire ben endins, mentre sento els pulmons suplicant més oxigen.
Suposo que hi ha coses que mai s'obliden.

V.

Per cert, la novel·la Tots els noms de Barcelona ja ha acabat el procés d’impressió!!! En pocs dies estarà disponible per Internet - amb enviament gratuït a casa - i en res, a les principals llibreries del país!!!!!

viernes, 1 de junio de 2012

La llegenda prohibida

En pocs dies la novel·la "Tots els noms de Barcelona", d'Stoker Books, arribarà a les llibreries. Han passat molts mesos des que el seu autor, el periodista David Izquierdo, es va trobar de casualitat davant d'una misteriosa història i va decidir investigar-la.
Una llegenda prohibida que explica que sota la Barcelona romana hi passa un riu que desemboca mar endins. La investigació el va portar a trobar marques i senyals en alguns racons de la ciutat, pistes, potser, de l'existència real d'aquest riu misteriós i desconegut.

"Tots els noms de Barcelona" parla d'aquesta llegenda. Un secret amagat durant segles que ha de veure la llum.
Alguns diuen que pot ser el llibre de l'estiu, d'altres són encara més optimistes. Nosaltres simplement us convidem a que no us perdeu cap detall. Trobareu més informació a www.totselsnomsdebarcelona.com