miércoles, 17 de octubre de 2012

El nom diabòlic del Tibidabo

Sovint ignorem l'orígen dels noms, i els repetim, sense aturar-nos a pensar d'on provenen. Avui us parlaré del nom de la muntanya més alta de la ciutat. Del Tibidabo i del seu nom diabòlic.


V.


El Tibidabo és el punt més alt de la ciutat de Barcelona, amb 512 metres d'alçada. És també el punt més alt de l'anomenada Serra de Collserola.
Històricament la muntanya ha estat una barrera per les comunicacions entre l'antiga Bàrcino, o la Barchinona medieval, i la plana del Vallès.
Puig de l'Àliga era el nom que tenia la muntanya en època medieval, un nom que venia del llatí Podium Aquilae, per tant, podria ser el nom que li van donar els romans a la muntanya.
Des del cim es pot veure, en dies clars, fins i tot la serra de Tramuntana de Mallorca!.

Però el gran misteri de la muntanya és el nom de Tibidabo que li van donar els monjos del Monestir de Sant Jeroni, a l'Edat Mitjana, al segle XVI. Tibi Dabo és una frase diabòlica. Primer hem d'explicar on estava el monestir de Sant Jeroni. Era una construcció situada just on ara hi ha la benzinera de la carretera de l'Arrabassada, del que no en queda més que un petit mur en un dels laterals a tocar de la carretera.
Els monjos van ser durant segles i segles els únics habitants de la muntanya, que en aquella època eren boscos reservats a la caça dels nobles i poca cosa més. No hi vivia ningú, sols era refugi de lladres i bandolers.
Al segle XVI aquests monjos que vivien al peu de la muntanya van atorgar-li el nom de Tibi-Dabo. Aquesta frase està extreta de la bíblia, de l'evangeli de Sant Mateu. En aquest passatge el diable li diu a Jesús: Et donaré tots els regnes del món si t'agenolles i m'adores. I la frase en llatí era: Tibi omnia Dabo si cadens adoraveris me. S'agafa de la frase el Tibi (et) i el Dabo (donaré) i es fa una sola paraula. Per tant, pels monjos, és com si el diable hagués estat al cim del Tibidabo i hagués intentant temptar a Jesús mostrant-li tota la plana barcelonina.

Fins fa cent anys dalt del Tibidabo no hi havia res. Res de res, només un cim de roca i alguns arbustos, potser un petit bosc de pins. Al segle XIX l'augment de població a la ciutat es va fer insuportable, i molta gent necessitava anar fora de la ciutat a respirar aire pur, encara que fos els diumenges. A poc a poc Collserola esdevé el pulmó imprescindible per a la ciutat i els barcelonins s'acosten a la muntanya.
El doctor Salvador Andreu, filantrop, prohom de Barcelona, inventor de les Pastilles del Doctor Andreu per a la tos, va imaginar a finals del segle XIX una petita ciutat-jardí, un espai perquè les famílies burgeses del moment poguessin anar de vacances. Va comprar els terrenys que hi havia a la base de la muntanya i va fer dues coses:
- Projectar la zona urbanitzable de l'Avinguda del Tibidabo, amb cases immenses, mansions algunes d'elles amb tocs modernistes, o d'arquitectura d'indians.
- Va adquirir també els terrenys del cim de la muntanya. Del diabòlic Tibidabo.

El 29 d'octubre del 1901, ara farà 111 anys, va arribar al cim el funicular del Tibidabo, un dels primers funiculars construïts a Europa, i poc després es va inaugurar el Parc d'Atraccions. És el segon més antic d'Europa.
La gent pujava al Tibidabo a fer salut! Els nens que tenien tos ferina, o altres malalties respiratòries, pujaven al Tibidabo a guarir-se.
Al principi al cim hi van haver atraccions petites, com un simple mirador amb llargavistes, o un columbari on s'entrenaven als coloms missatgers, jocs de bitlles... Al 1913 es va contractar una tribu senegalesa que pujava al cim a mostrar els seus costums! Com es devien quedar els barcelonins de principis del segle XX, que no havien vist a un africà en la seva vida!.

El cim del Tibidabo als anys 30   Font: skyscrapercity.com
A poc a poc es va voler ser més ambiciós, i van arribar les primeres atraccions mecàniques. El 1915 s'inaugura el ferrocarril aeri, que encara avui dia es pot visitar. El 1921 s'inaugura la Talaia i el 1928 l'avió, totes dues encara funcionen avui dia.
El parc d'atraccions passa a ser un dels centres d'oci més importants de la ciutat, i els barcelonins van oblidant a poc a poc l'orígen diabòlic del nom de la muntanya.

Fa anys va córrer la història, totalment falsa, que el Tibidabo era un volcà extingit. Al contrari, forma part de la serralada litoral i no te res a veure amb cap volcà.

I una curiositat més. El nom de Collserola ve del topònim "coll de l'erola", l'indret situat just a tocar del cim de la muntanya. Per allà avui dia passa la carretera de l'Arrabassada que va cap a Sant Cugat del Vallès, però aquest camí ja era utilitzat en època romana. De fet connectava Bàrcino amb Castrum Octavianum, Sant Cugat, a través d'una mena de ramal de la Via Augusta que feia el trajecte per on ara hi ha el Passeig de Gràcia, Gran de Gràcia, Avinguda República Argentina, enfilava fins a la Ronda de Dalt, carretera de l'Arrabassada, després creuava per on ara hi ha Vista Rica el Coll de Sa Erola i baixava cap a Sant Cugat passant per Sant Medir i Can Borrell.

A la novel·la Tots els noms de Barcelona els protagonistes del thriller de misteri i intriga descobreixen una gran necròpoli i un temple neolític al cim del Tibidabo. Aquesta troballa els farà començar a investigar i descobrir un secret amagat durant segles que un grup de persones no volen que surti a la llum.
És la novel·la de l'any, ambientada a la ciutat de Barcelona en diferents èpoques: la Bàrcino romana, la Barkinona medieval i la Barcelona actual.

www.totselsnomsdebarcelona.com

Si voleu escoltar aquesta història explicada pel David Izquierdo a la ràdio, aquí teniu l'enllaç amb el programa La Ciutat d'Onda Cero.

A partir del minut 14




No hay comentarios:

Publicar un comentario