Deuen existir, en realitat, els maleficis? A la novel·la Tots els noms de Barcelona, una de les seves protagonistes es guanya la fama de bruixa i fetillera, i li posen un malnom: maleficae. Així anomenaven a les bruixes els romans, i també les perseguien i temien. Us explico ara un malefici que pensareu que pot ser cert. I si no ho és, aleshores és que la casualitat juga amb tots nosaltres, no creieu?
V.
La història del malefici del Teatre del Liceu
El 1837 es funda, als voltants del Portal de l'Àngel, l'anomenat
Liceu Filodramàtic de Montesió. I deu anys després aquest Liceu Filodramàtic
s'instal·la a la Rambla, al solar que coneixem actualment.
En aquest solar, fins el 1835, havia existit el
convent dels Trinitaris Descalços. El convent va ser cremat i
destruït durant una revolta popular l'any 1835 en la que van morir alguns
religiosos.
Deu anys després a
les runes del convent s'aixeca el nou teatre, que en els primers anys no sols programava òpera, sinó també
altres tipus d'espectacle, com música en directe, dansa, però també rebia a
fonambulistes, espectacles de màgia i hi ha qui diu que festes desenfrenades on
no tot eren bones arts. Hi havia la festa de màscares de carnestoltes, i fins i
tot alguns expliquen que durant una
d'aquestes festes s'havia aparegut el fantasma d'un dels frares que havien
habitat el convent cremat anys enrere, tapat amb una capa i cridant contra el
sacrilegi que significava celebrar aquelles festes en sòl religiós.
Comencen les
desgràcies: el 9 d'abril del 1861 un
potent incendi destrueix totalment el teatre. Fins aquí res anormal, un
simple incendi. Però el que expliquen les cròniques de l'època és que entre les runes algú hi va trobar una
pintada en un dels murs, una pintada que havia sobreviscut a l'incendi. S'hi
podia llegir: "Sóc un mussol i vaig tot sol, si el torneu a aixecar, el tornaré a
cremar". La gent no s'ho podia creure, i evidentment ja hi havia
qui pensava que eren els esperits dels
frares morts l'any 1835 els qui havien destruït el teatre per ser un indret
de vici i perdició.
Se salven les parets
mestres i el teatre es vol reconstruir, posant, això sí, dipòsits d'aigua al
sostre per si les flames tornen a aparèixer. Durant les obres, però, passa la
segona de les desgràcies. Sis mesos
després de l'incendi es desferma una terrible tempesta a Barcelona. L'aigua
cau amb tanta força que els manobres i paletes que treballen en la
reconstrucció han de deixar la seva feina. La
tempesta és recordada com una de les més violentes caigudes mai a Barcelona.
I la Rambla, antiga riera, es comença a inundar. Les aigües que baixen de
Collserola comencen a fer-ho amb força torrencial. El Liceu, encara no reconstruït del tot des de l'incendi, es comença a
inundar. Comença a córrer amb força per la ciutat el rumor que un malefici
ha caigut sobre el teatre per haver-lo aixecat sobre la terra sagrada del
convent cremat dels Trinitaris. S'arriba a parlar d'una imatge enterrada sota
el pati de butaques, just on abans hi havia el cementiri dels frares
trinitaris.
 |
| La bomba del Liceu, a les portades internacionals. Font: Wikimedia Commons. |
Els propietaris del
Liceu no creuen en maleficis i acaben les obres. El teatre es converteix en el
principal teatre líric de l'Estat Espanyol i fins i tot l'Europa. Ja no es fan
festes de carnestoltes, ni espectacles de màgia. Només òpera, òpera pels rics. Els anys passen i sembla que la maledicció
dels Trinitaris ja ha quedat oblidada… Fins la nit del 7 de novembre del 1893…
De sobte, mentre s'interpretava l'òpera Guillem Tell, de Rossini, cauen dos
objectes a la platea, un d'ells sobre la falda d'una espectadora. La gent es
mira astorada. Un dels objectes explota. Eren dues bombes que un anarquista havia llençat, des de l'amfiteatre,
contra la platea plena de gent! La primera de les detonacions destrossa
tota la platea i provoca nombrosos morts i ferits en una escena esgarrifosa. La
gent surt corrents al carrer i La Rambla s'omple de ferits i mutilats. La gent
comença a recordar la maledicció, i una vegada més, la mort i la destrucció
envolten al gran teatre. Vint morts i
més de cinquanta ferits.
Arribem al segle XX:
Estem a l'any 1945, anys de postguerra.
El Liceu és encara un símbol de la malmesa burgesia catalana, i encara, al seu
interior, es poden admirar les fantàstiques pintures i llampares de cristall.
De sobte s'escolta una mena de lament. Al teatre només hi ha el personal de
manteniment, perquè no era encara hora de fer la representació. I s'enfonsa el sostre de tota la sala de
Descans, ensorrant-se i enduent-se totes les obres d'art que hi havia,
destrossant-les.
I la traca final. 31 de gener del 1994. Uns operaris estan fent feines de
manteniment a l'escenari. El modern Liceu té totes les mesures antiincendis
instal·lades. Però de forma inexplicable una espurna arriba al teló, que
comença a cremar. No hi ha res a fer. La
maledicció del Liceu torna a actuar. El teatre es crema tot sencer davant
de les càmeres de televisió que transmeten en directe la desgràcia. Molts
recordem les imatges de la immensa fumera alçant-se sobre la ciutat de
Barcelona. Durant setmanes hi ha rumors
sobre la possible intencionalitat de l'incendi, ja que ningú entén com els
bombers no han estat capaços de contenir les flames i han fallat totes les
mesures de seguretat.
Potser va ser el
mussol, aquell qui va escriure en un mur, diuen alguns, en un paperet, diuen
altres, després de l'incendi del 1861: "Sóc un mussol i vaig tot sol, si el torneu a aixecar, jo el tornaré a
cremar".
I per acabar, una història que es queda en llegenda. Diuen alguns que els Trinitaris havien
construït un passadís secret que sortia
del convent i anava a parar a la falda de la muntanya de Montjuïc. Quan el
1835 les multituds van anar a cremar el convent, molts haurien aconseguit fugir
pel túnel secret. I si això fos cert, encara avui, als soterranis del Teatre,
hi ha d'haver l'entrada a aquest passadís. Qui sap què hi deu haver allà sota?
Trobareu aquest i altres misteris que expliquem a la web www.totselsnomsdebarcelona.com.
Si feu "m'agrada" al facebook del llibre podreu participar en concursos, promocions i saber les dates de les rutes guiades pels racons secrets de Barcelona.
www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona
I si voleu escoltar al David Izquierdo explicar aquest misteri, aquí teniu l'enllaç amb el programa La Ciutat d'Onda Cero.
A partir del minut 11
I si voleu escoltar al David Izquierdo explicar aquest misteri, aquí teniu l'enllaç amb el programa La Ciutat d'Onda Cero.
A partir del minut 11
No hay comentarios:
Publicar un comentario