V.
El misteri de la
fundació de la ciutat i la Barcelona romana:
La
majoria d'historiadors consideren que Barcelona va ser fundada pels romans al voltant de l'any 15 abans de Crist.
El seu nom complet era Colònia Iulia
Augusta Faventia Paterna Bàrcino, sent coneguda per l'abreviació Bàrcino.
L'emperador romà de l'època era August, i a ell se li dedica el temple que
s'alçava al centre de la nova ciutat.
Algunes
cròniques, però, situen al general cartaginès Amilcar Barca com a fundador de la ciutat, al voltant de l'any 237
AC, quan aquest va desembarcar a Hispania durant les guerres Púniques, entre
Roma i Cartago. El nom de Barcelona doncs tindria el seu orígen en el cognom
d'aquesta dinastia de militars cartaginesos.
També
hi ha una llegenda que diu que va ser
Hèrcules qui va fundar la ciutat a l'establir-se a la plana que s'extenia
als peus de Montjuïc.
Centrant-nos
en les troballes arqueològiques sembla que hi havia alguns poblats ibers a la
plana que envolta Barcelona. Un d'ells era Laisken i l'altre, Barkeno. Sembla
que Laieken estaria situat més o menys on ara hi ha l'anella olímpica de
Montjuïc, mentre que Barkeno s'hauria alçat al Mons Taber, la petita elevació
on ara hi ha la catedral.
Els
romans refunden, de fet, la ciutat sobre el poblat iber, llatinitzen el nom de
Barkeno a Bàrcino i l'emmurallen amb una primera fortificació.
Els primers pobladors d'una
nova colònia romana venien de la metròpoli, per tant, de la península Itàlica. Els primers pobladors van ser militars
jubilats de les legions romanes. Aquests van ocupar la part d'intramurs, i
els ibers, els habitants originaris, van ser expulsats o esclavitzats. Som tots
doncs descendents de soldats de l'imperi romà que es van anar barrejant entre
ells i amb els pobladors originals, els ibers.
La
ciutat romana tenia una concepció de campament
militar, per tant, en forma octogonal, amb quatre portes d'entrada, una per
a cada punt cardinal. Bàrcino estava orientada de nord-oest a sud-est, i de
nord-est a sud-oest. La porta principal seria la nord-oest, la Praetòria,
mentre que la porta de mar seria la Decumana. La porta Praetòria estava on ara
hi ha la plaça de la Catedral, i la de mar, al carrer del Regomir. El Cardus
Màximus i el Decumanus Màximus eren els dos carrers principals que la creuaven
de banda a banda. Al punt d'intersecció hi havia el fòrum, el centre de poder,
situat una mica a l'oest d'on ara hi ha la plaça Sant Jaume. Per tant, les
institucions de govern estan encara al mateix lloc. En un dels laterals del
fòrum, a la part més alta de la ciutat, dalt del Mons Tàber, s'aixecava el Temple d'August, dedicat a l'emperador
romà fundador de la ciutat. Al temple només hi podien entrar els sacerdots, i
els ciutadans romans havien de deixar les seves ofrenes davant de les escales
d'aquest temple. Avui dia encara es
conserven algunes columnes d'aquell temple original a la seu del centre
excursionista, al carrer Paradís, a tocar de la plaça Sant Jaume.
Curiositats de Bàrcino: La ciutat tenia tots els
serveis. Dos aqüeductes que portaven
l'aigua del Besós i de Collserola. L'aigua es recollia en unes immenses
cisternes i la força de la gravetat la feia anar avall, des del Mons Tàber, cap
a la resta de la ciutat. Hi havia termes,
situades a prop de la porta de mar, i se sap que n'hi havia una per homes i una
altra per les dones, on s'han trobat agulles de cabell que ho certifica.
Bàrcino tenia també bugaderies,
anomenades fullonica, on es
rentaven i blanquejaven els teixits. No hi havia detergents, per tant, l'orina
fermentada servia com a detergent i blanquejant. Els esclaus eren els
encarregats de trepitjar les peces de roba en enormes pisicnes d'orina i així
aconseguir que els teixits tornèssin a recuperar la blancor original. L'orina
en l'epoca romana va ser tan important que fins i tot els emperadors Neró
primer i Vespasià després van gravar l'orina amb un impost que es deia vectigal urinae. Les families venien la
seva orina a les bugaderies, i fins i tot hi havia llocs on recolectar-la. Ens
podem imaginar l'olor que devia fer una ciutat plena de recipients d'orina
fermentada.
A
Bàrcino també hi havia cellers i
magatzems de vi, s'han trobat enormes tines on s'emmagatzemava el producte
per a la seva comercialització. El preuat vi d'Hispania es venia ja a tot
l'Imperi.
La costa era molt rica en
marisc!! Sobre tot ostres. Els pescadors romans comerciaven també amb el marisc, i del peix n'extreien una
de les salses més preuades. En una època en que les espècies eren molt
limitades, es feia aquesta salsa amb peix fermentat anomenada Garum.
Hi havia també, doncs, edificis on s'emmagatzemava i deixava fermentar el Garum, utilitzat en molts dels menjars.
Hi
havia també els Lupanars, els prostíbuls. En aquella època les prostitutes no
eren pas mal vistes, i com no hi havia catàlegs ni de "postures" ni
preus, a la paret hi havia frescos o pintures amb diferents
"activitats", i el client, mentre esperava que hi hagués habitació
lliure, es podia mirar les pintures i així decidir quin servei volia gaudir.
Sembla
que la Bàrcino romana va ser força pròspera. Estava just a tocar de la Via Augusta, la carretera romana que
connectava el sud de la península amb Roma, i tot i que era Tàrraco la ciutat
més important de la regió, capital de la Hispània Citerior, Bàrcino, amb dos
mil habitants, era pròspera i pacífica.
Geograficament era diferent. No hi havia port, sols una platja de sorra i sediments del Besòs.
El Rubricatum Flumen, el Llobregat,
desembocava més al nord que ara, a tocar de Montjuïc. Un petit port natural als
peus de la muntanya era el recer que aprofitaven els vaixells mercants per
ancorar, més o menys on ara hi ha l'entrada del cementiri. Montjuïc era anomenat Mont Iovis,
en honor a Júpiter. Els voltants de la ciutat eren l'ager, el camp, i Bàrcino tenia poder sobre aquelles terres i els
seus camperols. Una imatge molt diferent a la d'ara.
Si voleu escoltar aquest contingut al programa La Ciutat d'Onda Cero, aquí teniu l'enllaç. La secció comença a partir del minut 16:30
I podeu mirar la web del llibre, si encara no l'heu llegit:
La novel·la de misteri sobre Barcelona. A la venda a les principals llibreries!
No hay comentarios:
Publicar un comentario