miércoles, 3 de octubre de 2012

La fundació de la ciutat i Bàrcino

A partir d'avui anirem explicant alguns dels misteris històrics de la ciutat de Barcelona, aportant un valor afegit a tot allò que trobareu a les pàgines de la novel·la Tots els noms de Barcelona. Aquí teniu la primera entrega. 

V.


El misteri de la fundació de la ciutat i la Barcelona romana:

La majoria d'historiadors consideren que Barcelona va ser fundada pels romans al voltant de l'any 15 abans de Crist. El seu nom complet era Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino, sent coneguda per l'abreviació Bàrcino. L'emperador romà de l'època era August, i a ell se li dedica el temple que s'alçava al centre de la nova ciutat.
Algunes cròniques, però, situen al general cartaginès Amilcar Barca com a fundador de la ciutat, al voltant de l'any 237 AC, quan aquest va desembarcar a Hispania durant les guerres Púniques, entre Roma i Cartago. El nom de Barcelona doncs tindria el seu orígen en el cognom d'aquesta dinastia de militars cartaginesos.
També hi ha una llegenda que diu que va ser Hèrcules qui va fundar la ciutat a l'establir-se a la plana que s'extenia als peus de Montjuïc.

Centrant-nos en les troballes arqueològiques sembla que hi havia alguns poblats ibers a la plana que envolta Barcelona. Un d'ells era Laisken i l'altre, Barkeno. Sembla que Laieken estaria situat més o menys on ara hi ha l'anella olímpica de Montjuïc, mentre que Barkeno s'hauria alçat al Mons Taber, la petita elevació on ara hi ha la catedral.
Els romans refunden, de fet, la ciutat sobre el poblat iber, llatinitzen el nom de Barkeno a Bàrcino i l'emmurallen amb una primera fortificació.

Els primers pobladors d'una nova colònia romana venien de la metròpoli, per tant, de la península Itàlica. Els primers pobladors van ser militars jubilats de les legions romanes. Aquests van ocupar la part d'intramurs, i els ibers, els habitants originaris, van ser expulsats o esclavitzats. Som tots doncs descendents de soldats de l'imperi romà que es van anar barrejant entre ells i amb els pobladors originals, els ibers.

La ciutat romana tenia una concepció de campament militar, per tant, en forma octogonal, amb quatre portes d'entrada, una per a cada punt cardinal. Bàrcino estava orientada de nord-oest a sud-est, i de nord-est a sud-oest. La porta principal seria la nord-oest, la Praetòria, mentre que la porta de mar seria la Decumana. La porta Praetòria estava on ara hi ha la plaça de la Catedral, i la de mar, al carrer del Regomir. El Cardus Màximus i el Decumanus Màximus eren els dos carrers principals que la creuaven de banda a banda. Al punt d'intersecció hi havia el fòrum, el centre de poder, situat una mica a l'oest d'on ara hi ha la plaça Sant Jaume. Per tant, les institucions de govern estan encara al mateix lloc. En un dels laterals del fòrum, a la part més alta de la ciutat, dalt del Mons Tàber, s'aixecava el Temple d'August, dedicat a l'emperador romà fundador de la ciutat. Al temple només hi podien entrar els sacerdots, i els ciutadans romans havien de deixar les seves ofrenes davant de les escales d'aquest temple. Avui dia encara es conserven algunes columnes d'aquell temple original a la seu del centre excursionista, al carrer Paradís, a tocar de la plaça Sant Jaume. 

Curiositats de Bàrcino: La ciutat tenia tots els serveis. Dos aqüeductes que portaven l'aigua del Besós i de Collserola. L'aigua es recollia en unes immenses cisternes i la força de la gravetat la feia anar avall, des del Mons Tàber, cap a la resta de la ciutat. Hi havia termes, situades a prop de la porta de mar, i se sap que n'hi havia una per homes i una altra per les dones, on s'han trobat agulles de cabell que ho certifica. Bàrcino tenia també bugaderies, anomenades fullonica, on es rentaven i blanquejaven els teixits. No hi havia detergents, per tant, l'orina fermentada servia com a detergent i blanquejant. Els esclaus eren els encarregats de trepitjar les peces de roba en enormes pisicnes d'orina i així aconseguir que els teixits tornèssin a recuperar la blancor original. L'orina en l'epoca romana va ser tan important que fins i tot els emperadors Neró primer i Vespasià després van gravar l'orina amb un impost que es deia vectigal urinae. Les families venien la seva orina a les bugaderies, i fins i tot hi havia llocs on recolectar-la. Ens podem imaginar l'olor que devia fer una ciutat plena de recipients d'orina fermentada.
A Bàrcino també hi havia cellers i magatzems de vi, s'han trobat enormes tines on s'emmagatzemava el producte per a la seva comercialització. El preuat vi d'Hispania es venia ja a tot l'Imperi.
La costa era molt rica en marisc!! Sobre tot ostres. Els pescadors romans comerciaven també amb el marisc, i del peix n'extreien una de les salses més preuades. En una època en que les espècies eren molt limitades, es feia aquesta salsa amb peix fermentat anomenada Garum. Hi havia també, doncs, edificis on s'emmagatzemava i deixava fermentar el Garum, utilitzat en molts dels menjars.
Hi havia també els Lupanars, els prostíbuls. En aquella època les prostitutes no eren pas mal vistes, i com no hi havia catàlegs ni de "postures" ni preus, a la paret hi havia frescos o pintures amb diferents "activitats", i el client, mentre esperava que hi hagués habitació lliure, es podia mirar les pintures i així decidir quin servei volia gaudir.
Sembla que la Bàrcino romana va ser força pròspera. Estava just a tocar de la Via Augusta, la carretera romana que connectava el sud de la península amb Roma, i tot i que era Tàrraco la ciutat més important de la regió, capital de la Hispània Citerior, Bàrcino, amb dos mil habitants, era pròspera i pacífica.

Geograficament era diferent. No hi havia port, sols una platja de sorra i sediments del Besòs. El Rubricatum Flumen, el Llobregat, desembocava més al nord que ara, a tocar de Montjuïc. Un petit port natural als peus de la muntanya era el recer que aprofitaven els vaixells mercants per ancorar, més o menys on ara hi ha l'entrada del cementiri. Montjuïc era anomenat Mont Iovis, en honor a Júpiter. Els voltants de la ciutat eren l'ager, el camp, i Bàrcino tenia poder sobre aquelles terres i els seus camperols. Una imatge molt diferent a la d'ara.

Si voleu escoltar aquest contingut al programa La Ciutat d'Onda Cero, aquí teniu l'enllaç. La secció comença a partir del minut 16:30


I podeu mirar la web del llibre, si encara no l'heu llegit:


La novel·la de misteri sobre Barcelona. A la venda a les principals llibreries!

No hay comentarios:

Publicar un comentario